Les nobles tribunes, coneguds en el seu aspecte més domèstic com a galeries, a més de font de llumi escalfor, d'enlla´entre la privacitat domèstica i la vida al carrer, han estat històricament un espai de recolliment i d'encontre familiar. Un nen amb una joguina, mentre l'avi llegia el diari amb les ulleres caigudes. La mare plegant roba i, habitualment, un silenci trencat per un canari o per la sintonia d'un programa raiofònic. Un món que ara es renova amb l'arquitectura contemporània, però que conserva un aire nostàlgic. Com cantava Joan Manuel Serrat en la can´´o Temps era temps: "Temps d'estraperlo i trambies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria". Galeries i tribunes de Barcelona, aquest llibre en mostra una selecció.
