De lÂ’edat mitjana fins a mitjans del segle xx, el Pirineu ha estat el pas per on la gent que ha anat formant la nostra cultura i el nostre paÃs anava ocupant les terres més planeres i més a tocar del Mediterrani. Ben entès: venien dÂ’un i altre costat i, com que van ser els primers, no és cap exageració escriure ara que el Pirineu és el bres¬sol dels Països Catalans i de Catalunya. Avui, però molts punts dÂ’aquest bressol són buits. El Pirineu és una gran serralada plena de preguntes.
Anem de les terres més altes de lÂ’Alt Empordà a lÂ’Al¬ta Ribagorça i la Vall dÂ’Aran. 14 autores i autors ens han escrit sobre una trentena de pobles buits: Requesens, a lÂ’Alt Empordà ; Ribelles, Bassegoda, Monars, Sant Aniol dÂ’Aguja i Lliurona, a lÂ’Alta Garrotxa; Coma, al Conflent i Santa CecÃlia de Cos, al Vallespir; Viladonja i Aranyonet, al Ripollès; Creu, al Capcir; Callastre, a lÂ’Alta Cerdanya; Montcalb, al Solsonès, i Brocà , al Berguedà ; Forn, Se¬nyús, Estelareny i Banyeres, a lÂ’Alt Urgell; Montesquiu, Claramunt i Toló, al Pallars Jussà ; Besan, lÂ’Espluga de Cuberes i Sant Sebastia —aixÃ, sense accent— al Pallars Sobirà ; lÂ’Artiga, SaraÃs i Aulet, a lÂ’Alta Ribagorça; Sant Pèr i Bordius, a la Vall dÂ’Aran, en català i aranès. A Els pobles perduts del Pirineu català i aranès convidem a co¬nèixer, a caminar i, si pot ser, a recuperar i a estimar una part imprescindible del nostre paÃs. La seva columna ver¬tebral. Que lÂ’oblit i la deixadesa no acabin dÂ’aterrar-ho.
