Aquest llibre, d'antuvi, podria semblar un material de caire naturalista o excursionista, elaborat per un apassionat per la muntanya, el qual té com a eix principal la recerca i localització de fonts naturals a la regió nord-est de les Muntanyes de Prades. La impressió, sens dubte, és encertada, però això no ho és tot.
Si us hi endinseu, hi trobareu una gran proliferació de topònims interessants i, alhora, hi copsareu la inquietud de l'autor que veu que, darrere el parany de la mundialització, s'hi amaga la pèrdua d'uns valors i una cultura que representen els noms propis que farcien el territori i que, com les fonts, si no tenim cura podem perdre pel camí.
El problema de l'aigua a Montblanc, com en la majoria de poblacions mediterrànies, és endèmic. Si bé tenim notícia que a finals del segle xvii ja provocà algun maldecap, sabem que la vila trobà una solució elegant i sostenible al llarg dels segles xix i xx, quan es nodrí d'aigües de gran qualitat que procedien de fonts i pous de les muntanyes que l'envolten. Paradoxalment, fou enmig dels debats sobre la sostenibilitat i una nova cultura de l'aigua quan Montblanc perdé aquell milió de litres d'aigua que podia obtenir i passà a dependre quasi exclusivament de l'aigua de l'Ebre.