«Llavors, què és el que em sembla tan poètic daquestes proses? Per què em semblen tan originals les composicions? La narració es desenvolupa en el temps. És una qüestió de temps. Aquí no hi ha temps. Hi ha mirada. La mirada és una manera sorprenent de veure coses, de pensar, de tenir idees a partir de situacions, imatges
que sescapen a les ullades planes, prenen profunditat. La mirada para latenció en allò que normalment no veiem. Podríem dir que la mirada de la Pruden és una mirada excèntrica i, tot i així, es pregunta sobre allò que ens importa».
Mercè Romaní, al postfaci del llibre.
«Escriptura aforística, desvetlladora, que no vol fatigar el lector ni exposar llançant-lo de manera una mica obscena el seu món interior, les seves vicissituds massa personals. Aquí, en canvi, cada mot sembla cisellat, pensat, col·locat en el seu lloc exacte».
Lluís Calvo (carta del 28 de Juny de 2022).