SOL I AMB LA MEVA OMBRA :

Què ens podria oferir de nou un viatge com aquest, en els anys que corren, on el temps s’ha ensenyorit de les nostres vides atrafegades i tot s’ha de fer de pressa i per a abans d’ahir?

Jordi Colell (Terrassa, 1957) ens ho explica a través d’una experiencia viscuda en primera persona. Seguint una ruta a peu traçada força anys abans i escrit en un llibre, aquest apassionat “geerrista” es va atrevir a deixar per uns mesos la seva vida rutinària, en una ciutat que no el satisfà i en una empresa tèxtil en crisi crònica, i se’n va anar a emprendre una llarga travessada al cap de Creus. Al seu davant, com a primer repte, començant pels Pirineus, mil set-cents quilòmetres fins al Cabo Fisterra (Galícia); com a segon, mirar d’esquivar tant com fos possible les moltes fal·làcies del Camí de Sant Jaume (que són moltes!), per destriar el gra de la palla d’un camí tan mític (i místic?) com massificat.

Sol i amb la meva ombra està escrit amb un llenguatge propi, a voltes incisiu i mordaç, tot d’una irònic, introspectiu, descregut però també curiós, poètic, amè... un llenguatge que, com molt bé copsa l’autor, deriva de la parla ordinària de la gent amb què es troba, de l’entorn pel qual passa, tot fent un trajecte personal, que es va forjant pas a pas. I és que, com tota experiència viscuda amb intensitat, qui no es posa en camí difícilment comprendrà el perquè d’un viatge i un llibre com aquests.

Aquesta nova obra ens farà plantejar la possibilitat de pensar en els nostres propis camins. Uns camins que estan esperant que ens calcem les botes.