des de molt antic, per a aquells que pujaven al cim de la Miranda de Sant Jeroni, el punt més elevat de tot Montserrat i ofrena perenne d'excelents panoràmiques, era motiu d'esbarjo comprovant les capacitats acústiques del massís. Qualsevol so, emès en direcció oest, rebotava en les extenses parets situades més enllà del torrent de Migdia provocant un eco nítid i perllongat davant la sorpresa de tothom. Fins i tot era costum disparar trets per augmentar-ne l'efecte!
Actualment, els escaladors, enduts per la remor d'una crida llunyana, i l'eco interior que marca el ritme de la seva pròpia exixtència, segueixen amb les seves ascensions un camí sense cap destí estrablert, però caracteritzat per la verticalitat i la recerca tan desitjada de la felicitat més absoluta.