Premi Pollença de Narrativa 2020.
La protagonista es retroba després de trenta anys amb l'àvia nonagenària que viu en una residència i pateix demència avançada. L'impacte d'aquest retrobament la duu a recordar la seva infantesa marcada pel divorci dels pares als anys vuitanta, la depressió de la mare i la relació que aquest fet li fa establir amb els avis i amb el pare. En aquest passat reviscut, en aquells records d'una àvia que mai no va saber fer d'àvia i d'una mare que mai no va saber fer de mare, la protagonista d'aquesta novel·la, confrontant-se amb el seu passat, ha de decidir quina mare vol ser per a la seva filla.
Una història de mares i filles, que ens parla de les segones oportunitats que rarament es presenten a les nostres vides.