DEL CASTILLO Y MAYONE, JOAQUÍN
La Ciutadella de Barcelona no era tan sols una fortalesa: durant la Dècada Ominosa (1823-1833) fou la materialització arquitectònica del despotisme absolutista. Joaquín del Castillo y Mayone, subbrigada de la Milícia Nacional i testimoni de primera mà dels fets que narra, no escrigué una crònica sinó un acte d'acusació. La seva obra, publicada en tres edicions entre 1835 i 1840, constitueix un dels documents més reveladors de la crisi de l'Antic Règim a Catalunya i d'una Barcelona que vivia, simultàniament, el bressol de la revolució industrial i el calvari de la repressió política. Sota el comandament del comte d'Espanya, capità general de Catalunya entre 1827 i 1832, la Ciutadella es convertí en un dipòsit de víctimes processades sense garanties, condemnades per delacions venals, deportades a presidis africans o liquidades a l'esplanada amb l'estrèpit del canó com a únic toc de difunts. Castillo documenta, amb una prosa que oscil·la entre el romanticisme inflamat i la precisió testimonial, els mecanismes d'una violència institucionalitzada que no es distingia, en el seu mètode, del tribunal que el liberalisme pretenia haver abolit definitivament.