Lestaca és una cançó que sempre ha lluitat contra les circumstàncies. Es va donar a conèixer en un EP de quatre cançons editat lany 1968. Era lúltima de la cara B, un lloc que no li augurava una gran promoció. Tot i això, des del desembre de lany següent va ser sistemàticament censurada. I va ser, precisament entre prohibicions, que Lestaca va créixer i es va convertir en himne. Primer contra el franquisme i després, fent un salt internacional, contra qualsevol tipus dopressió. Va ser protagonista en lascens del sindicat Solidaritat a Polònia, i se segueix cantant a molts països, sempre en contextos de combat democràtic. Per això lhan fet seva a les lluites de Belarús, Occitània, País Basc, Tunísia La cançó de Lluís Llach sha assentat com un referent internacional cultural ineludible quan fem un repàs de les cançons de lluita. Shan enregistrat i publicat més de 400 versions en pràcticament tots els estils musicals i sha traduït a més de 40 idiomes diferents. La seva vigència queda fora de dubte, ja que la immensa majoria denregistraments de Lestaca són del segle XXI i cada any napareixen uns quants més. Joaquim Vilarnau ha escrit un apassionant relat que aprofundeix en la història de Lestaca a Catalunya, però també i sobretot, la seva aventura internacional. El llibre dona a conèixer qui i per què la canta o lha cantat, què pensen de la cançó els seus intèrprets i quin significat té per a ells. La història duna cançó sense fronteres que seguirà sonant mentre hi hagi estaques per tombar.