L'Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s'enamoren i comencen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè els pares s'hauran d'enfrontar a la pitjor de les pèrdues. I hauran de continuar vivint i decidir si encara es podran reconstruir com a parella.
XAVIER ALIAGA HA ESCRIT UNA NOVEL·LA ÍNTIMA I COLPIDORA, NARRADA PER LA VEU EMOTIVA, INCISIVA I MINUCIOSA D'ANAÏS, QUE ENS CONDUEIX MAGISTRALMENT FI NS A UN FI NAL SORPRENENT EN QUÈ ELS LECTORS TAMBÉ HAURAN DE PLANTEJAR-SE QUÈ SOM CAPAÇOS DE FER PER NO TRENCAR-NOS.
Sobre _Les quatre vides de l'oncle Antoine_ han dit: «S'endinsa en el passat familiar [...] per construir una esplèndida novel·la.» - F. Ginabreda, _Núvol_ «Escrit hàbilment en segona persona, desdobla l'autor en narrador i personatge, en descobridor i en part implicada.» - N. Albesa, _La Vanguardia._ «Un exercici intel·ligentíssim de reconstrucció amb les eines de la crònica, l'autobiografia i la ficció per confegir un artefacte brillant.» - B. Bagunyà, _Serra d'Or_
