Aquest llibre centra la seva atenció en l?estudi dels museus barcelonins durant els difícils anys de la Dictadura de Primo de Rivera. Un període, poc estudiat encara, en el qual els museus van experimentar un important canvi de rumb que, en molts aspectes, va suposar una regressió respecte a les fites assolides en els anys immediatament anteriors. Malgrat això, l?anàlisi del que va succeir durant aquests set anys és del tot imprescindible per comprendre la particular evolució d?aquests museus, els quals van donar lloc a la major part dels museus artístics de la Barcelona d?avui.
El llibre abasta les diferents circumstàncies, els factors i les voluntats que van fer possible l?existència dels museus barcelonins i analitza aquells elements que directament o indirecta van intervenir en el seu desenvolupament: els motius que desencadenaven les accions de la Junta de Museus ?el seu organisme tutelador?, els projectes o discursos museogràfics plantejats, les característiques dels edificis que acollien els museus, i explica també els ingressos de noves obres durant aquests anys, per adquisició, per donació o per dipòsit.