Aquest llibre ens proposa un joc de miralls: el de viatge físic que transforma el paisatge personal. El que veiem i vivim modelant allò que som.
Amb un estil planer i combinant la descripció, lexperiència vivencial i la informació dutilitat de cadascun dels destins, Josep M. Ferrer-Arpí escriu des de la concepció del viatge com a actitud vital i intel·lectual, quan viatjar és el subjecte i el verb que esculpeixen la persona. És aquesta inquietud la que embarca lautor en el trànsit somort i introspectiu del Transsiberià per meravellar-se davant la immensitat de les planúries de Mongòlia, o la que li fa sentir les emocions que, corprès, li evoquen els sis metres quadrats de la cel·la de Robben Island on Nelson Mandela va estar divuit anys empresonat. Un impuls tan pregon que fins i tot li permet fruir de la seva ciutat natal, Barcelona, amb la il·lusió de qui la descobreix per primera vegada.
El primer estel del capvespre a Angkor és la suma dun ventall dexperiències, un calidoscopi de fotogrames emocionals que tenen poc a veure amb una col·lecció de postals. Arguments que, des de lhonestedat del viatger que ho és per vocació, descriuen amb senzillesa els itineraris i permeten a lautor reflexionar sobre la naturalesa humana, el medi ambient, lorganització social, lart, la història, la filosofia, la religió, lamor, la mort o la pròpia identitat.
Quaranta destins que, lluny de situar-nos en cap punt darribada, esdevenen quaranta camins a través dels quals Josep M. Ferrer-Arpí interacciona amb el lector per reprendre constantment el viatge de viure.