El Daniel (lalter ego de lautor a la primera part de la novella) és un jove viatger que acaba darribar dun llarg periple per lAmèrica Llatina, i la Bruna, una pintora entrant a la maduresa. Els dos protagonistes daquesta història es coneixen en un viatge amb tren entre Madrid i Saragossa, la tardor del 1996.
En lintens diàleg que sestableix entre ambdós durant aquest trajecte, i en la retrobada a Barcelona, que té lloc vint-i-set anys després, van destriant diversos temes dinterès compartit per tots dos: viatges, filosofia, psicologia, meditació, muntanya, art, sexualitat...
Lintent de viure plenament en el present, la presa de consciència dels nostres pensaments i emocions, i laprenentatge que suposa laposta per gestionar-los adequadament, són lessència de la filosofia de la vida del Daniel/Joan i la pedra angular daquest relat.
Tot el que ell narra a la Bruna és estrictament verídic.
