El 1859 i el 1869 la Diputació de Barcelona reclutà sengles cossos de Voluntaris de Catalunya per a lluitar, respectivament, contra el Marroc i contra laixecament independentista de Cuba. En tots dos casos es combinaren els signes evidents duna marcada identitat catalana amb el fet de combatre per linterès global espanyol. La catalanitat fou compatible en aquests casos amb el colonialisme espanyol; per a ser admès com a voluntari, calia ser natural de Catalunya per a ser admès com a voluntari, la llengua emprada a les arengues era sovint la catalana i la bandera destacava la unitat de les quatre províncies en què havia estat dividit el Principat.
