Vet aquí que una vegada hi havia una reina que, en ple cor de lhivern, cosia a la vora de la finestra. A través del marc de fusta de banús negre, contemplava els flocs de neu que voletejaven com plomes al cel. De sobte, es va punxar el dit amb lagulla, i tres gotes de sang van caure damunt la neu. El vermell de la sang feia tan bonic damunt aquella blancor enlluernadora que la reina va pensar:
«Ah! Tant de bo tingués una filla amb la pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i els cabells negres com el banús!»
