Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant dun tema a laltre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de lemoció.
Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta.
Un Espinàs fidel a ell mateix i alhora diferent.
«Però he de dir que mha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu dacord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint mhe trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs duna manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.»