Els diumenges a la tarda, joves de poblets i de masies del pla o de la muntanya es congregaven als pobles més grans. Deixaven la bicicleta en una casa de confiança, es canviaven les espardenyes per sabates i cap al ball. Eren els anys cinquanta i seixanta. I, a les sales Cal Tet, el Casino dels Nois, El Fraternal, Can Met, la Sala Galà , una orquestrina i, més endavant, un conjunt musical feien aixecar noies i nois de les cadires per entrar a la pista a ballar. A les llotges, asseguts, els grans: homes i dones, escopetes de vigilància. Als setanta i vuitanta, moltes daquestes sales es van transformar, es van enfosquir i van enllaunar la música. Les discoteques van florir arreu del territori, sobretot a la costa. En aquest número parlem daquests locals, que van acollir la joventut de tantes generacions a tants pobles de lentorn de les Gavarres, lArdenya, el Baix Ter i el Montgrí.
