AA.VV
La vinya ha viscut, de sempre, per aquestes terres, és una planta ben mediterrània a la qual agraden els estius secs i assolellats i els hiverns suaus, com els daquí. Tot i que els ceps hi han estat sempre i no shan de sembrar cada any com el blat, comporten un seguit dobligacions que, amb la suma daltres factors com lenvelliment dels pagesos lligat a la seva manca de relleu, han fet que durant la segona meitat del segle XX cada cop shi dediquessin menys camps, això fins a la reviscolada de principis del nou segle.
I és que la vinya necessita dun tracte periòdic, constant, com podar els ceps, llaurar-les, ensofrar mentre el raïm va creixent i espampolar a finals destiu per ajudar a assolir una bona maduració. En aquest dossier hi trobarem històries de famílies que durant generacions han fet vi de la mateixa manera. També, famílies de pagesos on la darrera generació ha fet un pas endavant i sha format en enologia amb lobjectiu de millorar un producte tradicional.