AA.VV
Quan de les cases dun poble no en surt fum de les xemeneies, ja li poden cantar les absoltes. És tan valuós que es faci foc a cada llar que, fins i tot, sha fet servir de pretext per justificar el dret de propietat en pobles on la muntanya o el bosc és en règim de condomini, que vol dir que tots els veïns en són amos a parts iguals. Qui no feia foc tot lany no podia gaudir de la copropietat. En aquest dossier parlem dels pobles buits, abandonats, despoblats, perduts... I podríem continuar posant-hi adjectius eufemístics per dir el que no volem sentir.
És a dir, que aquell llogarret és mort, que ja no hi queda vida humana. Les parets de les cases shan convertit en una muntanya de rocs. Pels carrers ja no se senten els crits de la canalla, ni el dringar de les esquelles del bestiar, ni les converses menudes entre els veïns sobre els fets quotidians. Tot és silenci! Una quietud que només trenca aquell gemegar duna biga duna teulada que sempanxa o el ròssec fugisser de lanimaló que ha trobat recer sota un grapat de pedres amuntegades.