La història de Catalunya és plena de costums, mites i llegendes. I la mitologia catalana, en concret, té un bestiari molt representatiu. Molts pobles, valls i vil les tenen les seves criatures imaginades que neixen de mites populars. Molts d aquests mites sorgeixen com a resposta a les qüestions que amoïnaven a la gent: com es formaven els núvols i per què es movien, d on sorgien les muntanyes o les tarteres, què generava una tempesta o una pedregada... Altres relats mitològics alertaven o prevenien possibles perills, com els de gosar embarcar-se un dia de tempesta o recórrer el bosc o els camins en solitari, o bé buscaven protecció davant de fenòmens naturals, com en el cas dels carboners que invocaven la molsosa, i fins i tot pretenien tornar les criatures més obedients i menys trapelles. El Pare Falgars, un gegant que destaca tant per la força com pel bon caràcter i l esperit servicial. Els donyets, petits i remenuts, que vesteixen amb faixa i jaqueta. Les dones d aigua, portadores de felicitat i de riquesa. El peix Nicolau, amo i senyor de tot el que hi ha sota les aigües. La Molsosa, defensora dels boscos.