Tenim a les mans lobra duna esplèndida periodista. Un relat sense fissures ni concessions. Un relat obert a interpretacions; escrit per una periodista de la història que sembla no voler jutjar, ni avaluar; però que vol explicar les coses de manera que cada lector pugui fer-ho. La Isabel, evidentment, ho aconsegueix.
Un exemple: lany 1948 (quan més de vint-i-cinc milions despanyols tenien encara «cartilla de racionamiento»), lempresa, la Crolls, havia descollir el seu nom. Lautora ho explica amb senzillesa, com de passada, però, en realitat, ens regala el detall dun magnífic procés de participació ciutadana. Si hom vol llegir aquella «anècdota» en clau dinterpretació translativa, no pot fer altra cosa que deixar anar un somriure en descobrir al llibre que allò que lanomenada «societat civil» fa fàcil en temps de dictadura, els «polítics de la por» ho fan impossible en temps de democràcia.
Del pròleg de Matias Vives March