Francesc Prat feia anys que no publicava, però tal com explica lautora del pròleg, Mar Camps, i arran de la proposta que se li va fer per publicar a la revista local La Llera del Ter, mentre passejava «pel bosc on molts celranencs tenen alguna parcel·la familiar» se li va acudir un escrit, i daquí van anar sorgint tots els que es recullen en aquest llibre.