En un monestir el temps passa a una velocitat que desconcerta. Llevat de les grans festes religioses i del cicle de les estacions, no hi ha fites que el divideixin. I em vaig trobar que els dies i, aviat, les setmanes, passaven gairebé sense adonar-men. La velocitat daquest lapse temporal és un fenomen que noten tots els monjos: sis mesos, un any, quinze anys, tota una vida, passen de seguida. I a mesura que em va ser més fàcil parlar-hi, lúnica queixa que vaig sentir era que shavien entretingut massa en el món abans darribar a Saint-Wandrille.
