Al nord del Barcelonès i a la comarca del Maresme es van concentrar la resta de línies de tramvia. Les de Badalona i Montgat van ser pensades per satifer als milers de treballadors que necessitva el potent teixit industrial de la zona. Els tramvies de Tiana i Argentona estaven més relacionats amb lestiueig.
La líniea més longeva va ser la de Badalona. Va néixer lany 1887 i fins el 1903, quan es va electrificar de dalt a baix tot el recorregut, hi havia dos trams diferenciats: de Barcelona fins al Poble Nou el viatge es feia amb tracció de sant. Des daquest punt i fins a Badalona el viatge es completava amb una locomotora de vapor.
El tramvia de Montgat pertanyia a la mateixa companyia que el de Badalona. Mai, però, va fer el recorregut directe des de Barcelona. Entre Badalona i lestació de Montgat hi havia poc més dun quilòmetre.
A la mateixa estació de tren de Montgat naixia el tramvia de Tiana. Durant molts anys va servir perquè els estiuejants poguessin accedir a la platja amb més comoditat.
El tramvia de Mataró fins a Argentona es va convertir en una institució a la capital del Maresme. Tot i això, no va poder superar el mal moment dels travies en general i va ser clausurat lany 1965.
