Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) ha estat, entre d´altres, alumne de l´Institut Tècnic Eulàlia, fundador del Centre Català del PEN Club, vocal electe de la primera junta de l´AELC, llicenciat en Lletres de la primera promoció de l´Autònoma, professor universitari de literatura catalana dels segles XIX i XX, president del Centre d´Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, director de museu i primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes. Ha comissariat exposicions i ha publicat algun miler d´articles ("Avui", "Diari de Barcelona", "La Vanguardia"). Fonamentalment assagista, en la tradició de l´humanisme europeu, de la prosa d´idees. Entre la quarantena dels seus llibres hi ha el dietari Llibre d´hores (1980), l´assaig de filosofia política en la perspectiva de la postmodernitat Repensar Catalunya (1989), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995), Gaudí, una cosmogonia (2002), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), L´Empordà, el melic del món. De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine (2006), L´art, el signe i el sentit (2008), Manuel de Cabanyes. Poemes essencials (2017) i Foc secret de Josep Palau i Fabre (2018).
