Emili Civís,va ser membre de la primera generació dalpinistes catalans que escalaren en les muntanyes de lHimàlaia de lÍndia i del Nepal, i de lHindu Kush paquistanès i de lAfganistan. Lany 1981 coronà lAma Dablam, la muntanya sagrada dels xerpes. També va participar en dues expedicions catalanes a lEverest, lany 1982 per laresta oest i lany 1993 per la ruta original. En reconeixement al seu historial, posseeix diferents premis, guardons i trofeus concedits per organismes oficials i entitats esportives privades.
Nascut a Badalona lany 1943 a tocar de la mar Mediterrània, descobrí la muntanya gràcies al Centre Excursionista de Badalona, i va tenir com a primera escola descalada una petita pedrera que hi ha a prop de casa dels seus pares. Posteriorment, des del Centre Excursionista de Catalunya prolongà les seves activitats escalant en diferents massissos muntanyosos europeus, principalment als Alps francesos perquè lapassionava lescalada mixta pròpia de les ascensions que discorren entre el gel, la neu i la roca. En la seva evolució alpinística fora de la península, cal subratllar que ha estat un dels pioners catalans de les primeres expedicions que assoliren cims de lHindu Kush i de lHimàlaia, destacant, entre daltres, lInderkila, de més de 6.000 m, lIstor-O-Nal, de més 7.000 m, i lAnnapurna Est, de més de 8.000 m. Tot i el seu historial descalades de dificultat, i a més de ser lúnic alpinista que ha assolit el primer sis mil, set mil i vuit mil verge fets per catalans, li agrada recordar el seu primer viatge a lHimàlaia sortint amb un vehicle des de Barcelona, o la seva anada a Grenlàndia per escalar en els fiords del mar de Baffin, sortint des del port de Barcelona a bord dun vaixell a vela de 10m deslora i creuant lAtlàntic nord.
Amb aquests relats seus, lEmili Civís ens ofereix la possibilitat de conèixer de primera mà les ascensions i aventures que, juntament amb els seus companys, va emprendre un dels nostres referents i un dels pioners catalans de lescalada, en làmbit extraeuropeu.