La perspectiva de l'exili, amb tot el que representa, marca profundament la producció rodorediana de postguerra. En l'exili, Mercè Rodoreda madura profundament, tant pel que fa a la visió del món com en les lectures que duu a terme i, d'aquesta manera, la seva escriptura esdevé molt personal, expressiva i emotiva, d'una banda, i depurada i essencial, de l'altra.
En aquesta obra, que va ser Premi Fundació Mercè Rodoreda 2010, Carme Arnau analitza amb detall La plaça del Diamant i, d'una manera més breu, la segona versió d'Aloma, que compara amb la primera. La plaça del Diamant centrada en la Barcelona que la Guerra Civil va destruir i amb una protagonista hàbilment construïda, la Colometa reflecteix la perspectiva del desterrament, amb les pèrdues que arrossega, des de la identitat fins a la mort mateixa. I és que les guerres esdevenen un motiu nuclear en la producció de Mercè Rodoreda.