ALCEN LA VEU PERQUÈ SABEN QUE PER CONSTRUIR LA MÀTRIA ES NECESSITEN A TOTES. Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d'aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l'esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d'una llarga tradició d'artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d'entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat. Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees... expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l'eina més democràtica possible per aglutinar catalans d'orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.
El 24 de maig de 1883 es va inaugurar el majestuós pont de Brooklyn, esdevenint una sorprenent gesta feminista. I és que la primera persona que hi va passar va ser l'enginyera Emily Warret Roebling, que va dirigir-ne la construcció durant catorze anys. Roebling va assumir el repte després de la mort sobtada del marit, Washington Roebling, que fins llavors dirigia les obres.
A 'Màtria o barbàrie. Trenta veus del feminisme català' (Angle Editorial) no es parla del pont de Brooklyn perquè les catalanes tenen ara mateix una altra feina. I és que les autores hi apleguen reflexions sobre ser dona en la Catalunya actual, en una nació que no pot decidir lliurement el seu futur. Hi trobareu les veus de dones joves que tant són pageses com politòlogues, sindicalistes com empresàries.