Una història que ens empeny a mirar els altres.
Diuen que la primera ostra era molt poruga. Moltíssim. Per això vivia tancada dins la seva closca. Fins que un dia
Plif! Un granet de sorra va caure dins de casa seva i allò els va canviar a tots dos per sempre.
No es pot viure sempre tancat en un mateix; la vida, la vida veritable, apareix davant nostre quan ens obrim i ens relacionem, amb les alegries i patiments que això pot suposar. Duna manera molt senzilla i tendra, La primera ostra ens parla de la necessitat dobrir-nos al món i de com la nostra mirada pot fer brillar als altres i omplir-nos a nosaltres mateixos de llum.