Josep M. Espinàs es va introduir a la Fira de Salàs, vestit amb una brusa típica de firandant i portant un bastó de quinquillaina. Per confondres amb els compradors i venedors de matxos i mules. Daixò fa cinquanta anys. Era lúltima ocasió de participar en una celebració que durava des de feia sis segles.
Aquest llibre fa reviure lambient duna fira excepcional, 3.000 animals on «no hi ha preuassos però sí que hi ha llibertat», com deien a Espinàs. És a dir, molts compradors i venedors per triar. Gent que ve dExtremadura i dAndorra, perquè la mula catalana és molt cotitzada.
Espinàs converteix la fira en un gran retaule de personatges, assisteix als tractes, observa els gestos, les mirades de reüll, el llenguatge sobreentès o maliciós. Comparteix el sopar amb els firandants i, de nit, lespectacle discretament frívol que es fa al cafè i on els firandants es deixen anar.
Duna festa que sha repetit durant 600 anys, pràcticament lúnic testimoni viscut que en queda és aquest gran reportatge amb fotografies de lautor.
