L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou (c. 1305- 1381), entre altres títols i càrrecs, va ser comte de Ribagorça, d'Empúries i de les Muntanyes de Prades. La seua exquisida i polièdrica personalitat li va permetre conrear la poesia i la música, estimar l'art i la cultura catalanes, esdevenir un visionari agosarat, implicar-se de manera activa en la política del país i fundar un hospital monumental que va donar peu a l'actual vila de l'Hospitalet de l'Infant. Les circumstàncies van impedir que arribés a ocupar el tron reial, i probablement per aquesta raó no ha gaudit del lloc que es mereix dins del panorama historiogràfic de l'antiga confederació catalanoaragonesa. Ara, amb motiu del 710è aniversari del seu naixement, surt a la llum aquest volum miscel·lani que pretén reivindicar un dels personatges més fascinants de la Catalunya baixmedieval.
«Lo quart fill hac nom infant En Pere, lo qual és molt graciós e savi senyor, e el plus subtil que senyor qui en el món sia tan jove, e de totes bonees e savieses complit. E lo senyor rei son pare ha'l heretat e ha fet tant, que l'ha fet comte de Ribacurça e comte d'Empúries, qui cadascuns d'aquests comtats són molt nobles e bons; e encara, que deu heretar en lo regne de València molt noble Castell e molt noble lloc; per què pot dir que així és bé heretat con fill de rei qui al món sia, qui rei no sia.» (Crònica de Ramon Muntaner, cap. 291).