Després de trencar una llarga relació en un hotel dAlacant, el Llull caurà en una espiral que lobligarà a plantejar-se el sentit de la vida que lenvolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què sha sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, lactivista social que senfronta als seus traumes amb fugides endavant; lEldar, el guitarrista dorigen bosnià que es guanya la vida en una funerària; i la poesia, larma amb què el Llull dispara contra els seus fantasmes.
Amb la sensibilitat i lhabilitat que el caracteritza, Roc Casagran, una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa, datracció i prohibició, dautenticitat i desconcert. Un laberint afectiu embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.
