Albert Ruiz i Elias (El Masnou, 1944), gràcies a una àmplia documentació inèdita, aporta noves dades sobre linici i vitalitat de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, fins lesclat del juliol del 1936 i la persecució dels fejocistes i «gent de missa». També ens endinsa en lactuació dels capdavanters del Consell Federal de la FJC i les diverses opcions preses. Els temes principals de què tracta són: Ruiz Hébrard, president efectiu de la FJC; el culte clandestí; el ministre Irujo; la correspondència amb el cardenal Vidal i Barraquer; el Comissariat de Propaganda; els comitès civils per la pau; lexili; la supressió de la FJC. Aquesta obra, extensa però suggerent i plena dinformació nova, ens ajuda a descobrir quina va ser lactuació de Ferran Ruiz i Hébrard, en diferents situacions i etapes de lesglésia catalana del segle xx.