La maldat que simbolitzava el llop en les versions
originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres
dies. Els "llops" continuen sent un perill malgrat
que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a
l'escola, al carrer o en la pròpia família; malgrat que
ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre,
narrats en primera persona, volen donar veu a tots
aquells nens que callen quan un "llop" els ataca, que
no diuen res perquè creuen que és "normal", que
s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú
pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que "totes
les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç
ho és a la seva manera". Ningú no sap què s'amaga
rere una porta tancada.