En el ple de la foguera, la llenya té l?escalfor animal, la fecunditat i la força de les grans mares. Mica en mica els arbres de la matinada hi espeteguen cada vegada més fort i el foc en treu flor rosa, blanca, groga o lilosa, unes flors que deixen tot al volt unes flames pintades de negre cre-mat. És el cel botànic de les fogueres, un cel sempre nou, sempre jove, amb un dia clar d?arbres que n?atien la llum. Vivacitat del taller entre els blens de l?alba i les fulles que cremen als blens, amb la voluntat de viure, de perviure, i una claror d?arbre pertot. Verd de foc, puntes de fulla de les flames. Pintura ardent de l?alba a partir de l?espurna de color d?abans de l?alba.