El present llibre pretén desvelar la mentalitat i trajectòria intel·lectual del rector de la Universitat de València Vicente Blasco García (1735-1813), així com l'abast de la seua projecció social durant la segona meitat del Set-cents.
La rellevància del rector Blasco es justifica, si més no, per tres raons: per la implantació del Pla Blasco (1787) en les aules valencianes (culminació de la trajectòria de renovació científica encetada pel moviment novator); perquè tingué importants aliats al llarg de la seua vida i, en tercer lloc, perquè encara que assumí els perfils dels novators i divulgà la influència de l'il·lustrat Gregori Maians, la seua trajectòria no consumà íntegrament les expectatives que es derivaven d'aquest influx, ja que la pertinença al cercle de l'hebraista Pérez Bayer i la proximitat a l'administració borbónica el portaren a anteposar els interessos de la Monarquia a objectius distints als dels corrents oficials.