Deu anys dexili (publicat pòstumament el 1821) és el relat autobiogràfic en què Germaine de Staël narra els seus anys de desterrament sota el règim de Napoleó Bonaparte. Lobra descriu la persecució política que patí a causa de les seves opinions liberals i la seva oposició al despotisme imperial. De Staël evoca amb lucidesa i sensibilitat el dolor de lexili; les seves estades a Alemanya, Suïssa i Rússia, i les trobades amb figures inte?lectuals i polítiques de lèpoca. Alhora, reflexiona sobre la llibertat, la condició femenina i el paper de lescriptor davant el poder. Lautora mostra com la seva passió per la independència i la cultura la sosté enmig de la solitud i la pèrdua. Amb un estil elegant i introspectiu, Deu anys dexili és tant un testimoni històric com una meditació sobre el valor moral de resistir dins latmosfera asfixiant duna tirania i sobre el destí de lesperit en temps dopressió.