Na Catalina Serra, nascuda l'any 1892, té el cor a Cuba malgrat que visqui a Eivissa. Es veu sacsejada pels canvis polítics del país i pels esdeveniments de l'illa fins al darrer període de democràcia i llibertat, que ja de poc li serveix. És un temps en el qual els homes prenen les decisions i ella, cap cot, es veu obligada a avenir-se als rampells del pare i d'en Joan, el seu home. Veu passar el temps des del balcó obert a la badia de Portmany i se sent marcir, mentre en Joan es manté establert a Cienfuegos, on també acudirà el fill. Ella roman amb els ulls posats sobre la mar que, d'alguna manera, la uneix als cubans enyorats, contrariada pel seu destí i per la manera com tot Eivissa, i especialment el seu poble, van canviant en contra dels seus valors. Són valors que estan lligats a un camp que sofreix, com ella, un progressiu abandó. La companyia d'un nebot li aportarà el caliu de la família. Però la seva vida dona un tomb quan, inesperadament, el fill retorna per emportar-se-la. La il·lusió de ser estimada en un món ple d'encants i un cafè amargant al Zurich de Barcelona la col·locaran de nou en un punt incert del camí amb revolts de la seva existència.