Les tres obres de Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1864-1920) que es presenten en aquest volum versen sobre un dels temes que més l'interessà al llarg de la seva vida: la Revolució Francesa i, per extensió, com aquesta va influir en la societat contemporània. Es tracta de Catalunya en temps de la Revolució Francesa, que va aparèixer en una primera versió a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911-1912, i, uns anys més tard, el 1917, en forma de monografia. El segon treball és Los españoles en la Revolución Francesa, del 1914; i, per últim, les dues conferències organitzades per la «Junta de Damas de Barcelona» el 1917, agrupades sota el títol Mujeres de la Revolución. Una segona característica d'aquest conjunt de treballs és que formen part de la darrera etapa d'Oliver. Seguint Gregori Mir, els escrits de 1914 a 1918 són una maduració de la nova actitud que adoptà arran de la crisi de 1909; és a dir, la Setmana Tràgica de Barcelona. En aquests anys, evolucionà des d'una visió liberal-conservadora secularitzada a una interpretació transcendental des del punt de vista del cristianisme i els problemes socials de l'home. En altres paraules, ideològicament fou guanyat per un conservadorisme cada cop més escèptic i pessimista. Curiosament, són uns anys en què culminà una exitosa carrera professional en el món del periodisme, iniciada a Palma, però continuada a Barcelona des del 1904, on va arribar a ser director de La Vanguardia el 1916. Socialment aconseguia quelcom semblant en ocupar la presidència de l'Ateneu Barcelonès l'any següent, institució on havia ocupat el càrrec d'Oficial Major de Biblioteca i Secretaria des que arribà a la ciutat comtal. Com ja sabem, Oliver no es trobava sol en el pessimisme. La percepció del sentit tràgic de la vida i, encara més, d'un món en crisi, formava part de l'esperit de l'època. (Del pròleg del Dr. Pere Salas Vives)
