ARA VE NADAL! *

Ara ve Nadal! Formes espectaculars en les festes d’hivern aplega un conjunt d’estudis sobre l’activitat festiva que de l’edat mitjana ençà ha generat la celebració del naixement de Crist arreu d’Europa. En aquest llibre es relliga la recerca universitària amb la cultura tradicional, la investigació amb la vivència, i ens trobem amb significatives mostres de manifestacions populars —líriques, litúrgiques o dramàtiques— sobre el tema nadalenc. Una atenció especial mereixen els Pastorets, quan s’ha complit el centenari dels més representats (els de Josep M. Folch i Torres), que se segueixen fent arreu del país amb una vitalitat incontestable gràcies a l’entusiasme de la col•lectivitat, la vigència del combat entre el Bé i el Mal que sovint se subratlla amb referències a l’actualitat més decebedora o reivindicativa, la tradicionalitat de les tècniques actorals i escèniques, la força de les músiques en directe i de les esperades «garrofes» o «cuplets» amb què s’al•ludeix críticament al present, des dels desnonaments fins a la crisi dels refugiats, passant pels presos polítics i els injustos exilis.

Francesc Massip és catedràtic d’història del teatre català a la Universitat Rovira i Virgili, autor d’una trentena de llibres i centenars d’articles en les principals llengües d’Europa i Amèrica, particularment sobre el teatre i la dansa medievals i del Renaixement, així com aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. Entre altres publicacions, cal destacar La Festa d’Elx (1991), El teatro medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), A cos de rei (2010), Those Dark Ages Revisited (2014) o, en col•laboració, La dansa dels altres (2017).

Lenke Kovács és doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili amb l’edició crítica de les consuetes mallorquines de la passió de Crist (2013). Ha escrit articles i ressenyes en diferents llengües europees sobre el teatre a l’època medieval i moderna. Actualment imparteix docència a la Universitat de les Illes Balears i porta la secretaria general de la Société Internationale pour l’étude du Théâtre Médiéval.



Quan avui dia s’està posant en qüestió la idea d’Europa, sens dubte pervertida per l’acció insolidària dels governs estatals convertits en turiferaris dels poders econòmics i en idòlatres del sistema financer que submisament serveixen, s’oblida que fa més de mil anys que compartim un esperit i una cultura que, entre d’altres punts forts, té el Nadal com a eix festiu de remotes arrels. I és que la Nativitat és un moment clau en el calendari europeu de tots els temps: sigui com a atàvica festivitat agrícola a l’entorn de l’inici de l’estació freda, sigui com a celebració romana del naixement del Sol Invicte que tenia lloc quan la durada de la llum diürna comença a incrementar-se l’endemà del solstici d’hivern, sigui com la data en què el cristianisme situa estratègicament el naixement del seu heroi diví. Amb motiu d’aquesta efemèride es va desenvolupar, durant l’època medieval i postmedieval, un espès teixit cerimonial amb manifestacions festives que sovint van incloure l’acció ritual i/o escènica, i a l’entorn de les quals la població s’aplegava per afermar les seves conviccions, el seu caminar junts, la seva identitat i pertinença. Aquesta tradició ha mantingut la seva puixança fins avui mateix amb canturel•les, representacions del naixement de Crist, adoracions i pessebres vivents, i particularment amb la funció anual dels Pastorets, un espectacle tradicional que encara és un espai de sociabilitat, de refermament dels vincles comunitaris i d’escola de teatre: no debades d’aquesta pràctica consuetudinària n’han sorgit professionals de primera fila en tots els camps de la creació dramàtica.