«Cada carro és una família que sen va; cada renglera de carros és una vila que es buida». Les crues paraules del llavors vicepresident primer del Parlament de Catalunya Antoni Rovira i Virgili, una de les cares conegudes que va exiliar-se cap a terres franceses, sintetitzen el garbuix de sensacions que van sofrir en primera persona desenes de milers de persones durant lèxode republicà de 1939. I és que la desfeta de lExèrcit Popular de la República a la batalla de lEbre no només va segellar la caiguda de Catalunya, sinó també lagonia duna democràcia i duna llibertat que va esdevenir el preludi duna retirada massiva sense precedents en la història del nostre país. Cervera de la Merenda, el coll de Banyuls, el Pertús, el coll de Manrella, la Guingueta dIx... les
Són molts els camins que els catalans i espanyols vençuts van haver de resseguir per cercar un futur que ja llavors sentreveia incert. Uns itineraris de supervivència que també van serpentejar boscos i cims del nostre territori, des del coll dAres, el punt principal de lexili a la contrada, fins a rutes com la que unia Sadernes amb Sant Llorenç de Cerdans o camins que senfilaven costeruts per indrets com la collada de Malrem. En aquest número recuperem la memòria de tots aquests senders, veredes i corriols, però també testimoniem uns fets pretèrits amb la veu de protagonistes directes i indirectes, amb alguns dels llocs de pas que van acollir els refugiats o amb documents històrics que rememoren per escrit el dramatisme de la reculada