Atractius com el clima o lentorn natural han fet que el Pirineu hagi estat, des de fa molts anys, un indret de gran interès per a visitants darreu. Quan encara no sexplotava lesquí com a element turístic lestació més concorreguda de lany era lestiu. En aquest dossier, justament, saborda aquest fenomen, el de lestiueig a les nostres comarques. Es parla dels primers estiuejants, dels canvis que va generar aquest esclat al nostre territori, dels hotels i altres allotjaments que els acollien, dels balnearis on anaven a prendre les aigües o de les activitats que feien: la piscina, les excursions, badar a la gandula
El monogràfic consta dun total de 23 pàgines amb testimonis actuals i daltres que es recuperen amb el blanc i el negre. Persones que han permès a molta gent provinent darreu aquesta manera destiuejar sense pressa. Un estiueig tranquil, pausat, contemplatiu i en algunes ocasions també benestant i a labast duna minoria. Un fenomen que, als territoris de la revista, va començar a finals del segle XIX i que es va allargar durant bona part del segle XX, amb el termalisme, la muntanya i -als territoris més meridionals- el sol i les platges dels pantans com a principals atractius.
