L’obra que aquí es presenta té com a objecte d’estudi la ciutat de Tarraco en els segles de l’Antiguitat tardana, amb un interès prioritari pel procés històric de cristianització i organització eclesiàstica com un dels aspectes que contribueix a una millor comprensió de la transformació de la ciutat antiga al terme de l’Imperi romà d’Occident i la seva evolució durant el període de la transició a l’Edat Mitjana. L’aparició i la consolidació gradual del cristianisme i la seva església a la ciutat proporcionen un punt de vista òptim en la reconstrucció del procés històric de la transició d’una forma natural, pacífica i continuada, que obliga a matisar les opinions dels qui van presentar la història d’aquests segles com el resultat de la decadència de l’esplendor i la prosperitat d’èpoques pretèrite