El silenci dels telers dóna veu a les dones i nenes que durant décades van treballar a les colónies téxtils de Catalunya. Des de l'inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precáries. Les treballadores de les fábriques en són les protagonistes principals, peró també hi tenen cabuda les dones dels amos, les criades, les sagristanes, i així, anar sumant mirades femenines que es reunien al voltant d'una colónia téxtil, d'orígens ben diferents, amb opinions ben diferents. "El que passava a les colónies era indigne i immoral, i el que digui el contrari, menteix" "Nosaltres, que veníem de pagés, sort en vam tenir de les colónies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana" "A les colónies teníem plat a taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat" Aquest llibre és un rigorós i emocionat homenatge d'Assumpta Montellá a totes aquestes dones. Filles, esposes, mares, ávies, dones de colónies que han passat el seu testimoni a altres dones de noves generacions que encara viuen a les colónies i que vetllen perqué aquell passat no sigui oblidat.
