El meu viatge a Armènia comença molt abans de volar a Armènia. Podria dir que comença a ladolescència, llegint William Saroyan, armeni de la diàspora nascut a Califòrnia, o passant-mho bé amb les aventures del Corto Maltès, on sovint apareixen armenis envoltats dun halo de misteri. Continua a lilla de San Lazzaro degli Armeni, a Venècia, a la Fundació Gulbenkian de Lisboa o a la ciutat santa de Jerusalem, on em perdo pels carrers del barri armeni, carregat dhistòria i de llegendes. O a Istanbul i Beirut, on sento que torna a treure el cap la identitat armènia mentre escolto cançons de Charles Aznavour (...)
Després de passar unes quantes setmanes a Armènia, tant a la capital, Ierevan, com a la resta del país, no en vaig tornar decebut. Al contrari. Lhospitalitat dels armenis em va arribar al cor, fins al punt que quan vaig arribar a casa em vaig adonar que ja tenia ganes de tornar a aquest país mil·lenari on encara avui perdura la dolorosa memòria dun horrorós genocidi que, cent anys enrere, va costar la vida a milió i mig de persones.
«Un viatge al cor dArmènia i dels armenis, al record esfereïdor, indeleble i commovedor, darrels profundes fins més enllà del subsòl de la memòria». Enric Soler, editor
