30è aniversari de Pedra de tartera, un clàssic de la nostra literatura, amb una edició reescrita per l’autora.
«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.
"He intentat portar a terme una acció difícil, reescriure una novel·la que ha tingut una gran acceptació des del seu naixement, que ha obtingut més de quinze traduccions a altres llengües i que tenia l'aire d'estar closa. Ho he fet a plena consciència, tan sols perquè estava convençuda que era possible millorar-la. He respectat l'escriptora que vaig ser, sense renunciar a l'experiència posterior, de quasi trenta anys."
El llibre va acompanyat amb un volum que conté 50 escrits de lectors de tota mena (Xavier Albertí, Jaume Cela, Jaume Cabré, Àurea Màrquez, Benet i Jornet Terricabras, Villaró...): personatges del món de la cultura (escriptors, actors, il·lustradors, gent de cinema, cantants, etc), de l'acadèmia (universitats), traductors de l'obra i amics de l'autora, que reflecteixen les seves experiències lectores.
