Un dia una parella troba el petit Boris sol i abandonat en un aiguamoll. Feia temps que volien tenir un fill i, aleshores, decideixen endur-sel i fer-sen càrrec. No els importa que en Boris tingui brànquies com un peix i els ulls més grossos que els altres nens. En Boris creix feliç amb la seva família fins que un dia sent lolor de laiguamoll i, atret per aquesta olor, shi adreça tot pensant com hauria estat la seva vida si shagués quedat a laiguamoll. Potser seria més feliç vivint entre els seus semblants?, es pregunta en Boris. Per estimar-nos, ens hem dassemblar?
Una paràbola sobre el significat de lamor i de la família.