«(...) al final d?aquell primer jorn no només em feien un mal escandalós tots els músculs que a cada pas que feia veia les estrelles, i estava dèbil com una goma donada, sinó que també tenia butllofes als talons i els dits dels peus morats (...) Però no hi havia volta de full, no tornaríem enrere. Vaig pensar abatuda que em quedaven dies i dies de trescada per davant; en aquell moment no tenia l?estat d?ànim adequat per entendre que, més aviat o més tard, els músculs s?enduririen i els peus es farien amb el camí i s?anirien reforçant». «Certament, la ruta Bakhtiari no és pels que busquen fer un passeig pel camp, però fins els més covards la poden emprendre si són persones suficientment actives. De fet, l?única audàcia que vam mostrar va ser la ferma decisió de fer el viatge malgrat la insistència amb què van mirar de dissuadir-nos». «Contemplo el passat com a través d?un telescopi i veig, dins del petit cercle brillant de la lent, ramats en moviment i ciutats en runes». (Vita Sackvile-West) «Sentireu el seu cansament, la seva sagacitat. El punt murri i el seu sentit de l?humor. La ingent cultura que atresorava, i l?expertesa en aspectes històrics, geogràfics, geològics, botànics i biològics. La passió pel detall, la descripció constant, sense voler interrompre gaire el seu relat usant el punt i coma reiteradament, per no voler acabar mai les frases sense haver copsat fins la més petita cosa». (Pau Gener Galin, al pròleg del llibre).
